Pagina principala
|
![]() Vos in vedrinaLa borlada de Costantinopel (in grec: Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως; in turc: İstanbol'on Fethi, Conquista de Istanbul) l'è staita la conquista otomana de la capitala de l'Imper Bizantin ind el 29 de maj del 1453. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la Morea ind el 1460, e l'Imper de Trabisonda, stat bizantin indipendent nassid despò de la IV croxada, ind el 1461). L'assede, guidad del sultan Maomet II, de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador Costantin XI Paleolog, incoronad ind el 1448. Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del Medioev. I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del XIV secol. Ind el 1331 i hera conquistad Nicea, la principala citaa bizantina de la rejon; ind el 1354, grazie a la guerra civila intra l'imperatrix Ana de Savoia e 'l Joann VI Catecuzen, i hera ciapad Gallipol, qe l'era insé deventada una testa de pont ind i Balcan. Ind el 1361 l'era la volta de Adrianopel (ciamada dei turc Edirne), qe ind el 1365 la deventerà la nœva capitala otomana. A l'Imper Bizantin i restava adoma Costantinopel, Tessalonega (perdida ind el 1422) e la Morea. La capitala (enclav bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el 1394 la bataia de Nicopel e ol rivar del Tamerlan, qe al vencerà i Otoman ind la bataia de Ankara (1402), i salverà la citaa. Ind el 1422 i Otoman i sarà fermads sota i mure del Teodosi. (Inanz)
![]() Te 'l savevet che ...El Gran Musee del Dom de Milan a l'è un musee de proprietà de la Fabrega del Dom, con denter varie oeuvere ligade a la storia e a la costruzzion del Dom de Milan, che l'è dent al Palazz de Cort. El gh'ha dent, in di so 26 sale, el tesor del Dom e i oeuvere d'art che vegnen di deposit de la Fabrega, che inn mitud in orden de temp inscì de dàgh una vision in su la costruzzion de la Catedral. Dent del pless a gh'è anca una cobia a grandezza natural de la Madonina e la veggia Gesa del San Gotard in Cort, che l'era la Capella Ducal. Sgiamò in del secol quell de desnoeuv a gh'era l'ideja de fà su un musee per meter in mostra i robe che la Fabrega del Dom la doperava no, ma l'è stad in del 1948, con la direzzion de l'Ugo Nebbia, che ghe dann a disposizzion l'ala pussee veggia del Palazz de Cort per fà su l'esposizzion, che l'è verta in del 1953.
![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Vallon, Tarantin, Ligurin, Zulu, Mari de l'Est, Shona, Rusyn, Sami del Nord, Maori, Fiamingh oriental
![]() Un proverbi a cas
"Al temp di castegn ol cul no 'l gh'ha ritegn" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() Una vos de scriver
![]() Cossa se po fà?
|