Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 71 108 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Crystal Clear app help index.pngVarda la Guida esenziala   Gnome-home.svg Pagina principala in Scriver Lombard   1rightarrow.pngDervì un cunt   Nuvola apps bookcase simplified.svg Wikisource in Lombard  Wiktionary small.svg Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

La borlada de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.

La borlada de Costantinopel (in grec: Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως; in turc: İstanbol'on Fethi, Conquista de Istanbul) l'è staita la conquista otomana de la capitala de l'Imper Bizantin ind el 29 de maj del 1453. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la Morea ind el 1460, e l'Imper de Trabisonda, stat bizantin indipendent nassid despò de la IV croxada, ind el 1461).

L'assede, guidad del sultan Maomet II, de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador Costantin XI Paleolog, incoronad ind el 1448.

Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del Medioev.

I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del XIV secol. Ind el 1331 i hera conquistad Nicea, la principala citaa bizantina de la rejon; ind el 1354, grazie a la guerra civila intra l'imperatrix Ana de Savoia e 'l Joann VI Catecuzen, i hera ciapad Gallipol, qe l'era insé deventada una testa de pont ind i Balcan. Ind el 1361 l'era la volta de Adrianopel (ciamada dei turc Edirne), qe ind el 1365 la deventerà la nœva capitala otomana. A l'Imper Bizantin i restava adoma Costantinopel, Tessalonega (perdida ind el 1422) e la Morea. La capitala (enclav bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el 1394 la bataia de Nicopel e ol rivar del Tamerlan, qe al vencerà i Otoman ind la bataia de Ankara (1402), i salverà la citaa. Ind el 1422 i Otoman i sarà fermads sota i mure del Teodosi.

(Inanz)

Te 'l savevet che ...

Foto

El Gran Musee del Dom de Milan a l'è un musee de proprietà de la Fabrega del Dom, con denter varie oeuvere ligade a la storia e a la costruzzion del Dom de Milan, che l'è dent al Palazz de Cort.

El gh'ha dent, in di so 26 sale, el tesor del Dom e i oeuvere d'art che vegnen di deposit de la Fabrega, che inn mitud in orden de temp inscì de dàgh una vision in su la costruzzion de la Catedral. Dent del pless a gh'è anca una cobia a grandezza natural de la Madonina e la veggia Gesa del San Gotard in Cort, che l'era la Capella Ducal.

Sgiamò in del secol quell de desnoeuv a gh'era l'ideja de fà su un musee per meter in mostra i robe che la Fabrega del Dom la doperava no, ma l'è stad in del 1948, con la direzzion de l'Ugo Nebbia, che ghe dann a disposizzion l'ala pussee veggia del Palazz de Cort per fà su l'esposizzion, che l'è verta in del 1953.

(Va inanz...)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Vallon, Tarantin, Ligurin, Zulu, Mari de l'Est, Shona, Rusyn, Sami del Nord, Maori, Fiamingh oriental

Un proverbi a cas

"Al temp di castegn ol cul no 'l gh'ha ritegn"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?